Esta setmana la ruta discorre per les proximitats de Pla de Corrals. L'escenari triat per a realitzar la nostra ruta de hui és la Serra del Buixcarró, un conjunt muntanyós d'origen càrstic a cavall entre la Serra Grossa i la del Montdúver. Entre la Vall d'Albaida, la Costanera i la Safor. Una serra cisellada per profunds barrancs i on la roca calcària es veu perforada per profunds avencs i dolines. Des del Pla de Corrals pujarem al Buixcarró, que no sent la cima més alta de la serra, perquè este títol ho ostenta l'Alt de L'Aldaia, té sobrats al·licients per a resultar una ruta molt interesant. Comencem a caminar per la mateixa carretera per la qual hem arribat i una vegada recorregut 50 metres trobem un encreuament, continuem per la nostra dreta un camí cementat que es dirigeix com indica un senyal cap a la Bastida, entre casetes i camps de tarongers, i també cap a la Serra del Buixcarró, la vessant d'ombria de la qual destaca davant de nosaltres. El perfil de la seua cresta fa que els nostres ulls es fixen en ella irremeiablement.Passarem per una primera bifurcació on els senyals ens indiquen que per la nostra dreta ens dirigirem a La Bastida i per la nostra esquerra, que és per on continuarem, seguim pel camí a Pinet. La pista cementada a trams ens puja a poc a poc i de seguida creuarem el Barranc del Salt. Poc després arribem a la pedrera del Buixcarró, activa des del temps dels romans i descrita per Cavanilles en les seues Observacions en el segle XVIII. Passem per davant de la porta d'entrada a la pedrera i en una tancada corba tenim la Microreserva de Flora de l'Ombria del Buixcarró. La densa vegetació de pineda i coscoll oculta algun tresor de flora endèmica com els conillets blancs. Continuem pujant i obtenim bones vistes de la pedrera del Buixcarró i de la vall. Ara anirem caminant durant un tram paral·lels al Barranc de la Pedrera que portem a la nostra esquerra i les parets de les Canalís i de l'Alt de L'Hedra. Estarem atents a l'arribar a un replanell per a deixar la pista que continua cap a Pinet i prendre una senda per la dreta, estem en l'Estret de la Vinyavella. És la senda que ens portarà fins al Buixcarró per la vessant de solana, vessant que aconseguirem a l'arribar al tossal de l'Estret de la Vinyavella. Ací ens trobem amb l'encreuament d'un SL on hem de continuar per la nostra dreta. Des d'allí obtenim precioses vistes de la Costera i les seues serres, la Serra Grossa, la Serra de Requena que dóna continuïtat a aquella amb la del Buixcarró, la ciutat de Xàtiva, la Serra Vernissa, etc. A la nostra dreta tenim el nostre objectiu, la cresta del Buixcarró amb dos cimes diferenciades. La senda baixa primer fins al Bancal de Panxa, on planeja un poc, i on creuarem el Barranc del Buixcarró. Després d'este tram la senda s'empina novament per la vessant fins a aconseguir el tossal situat entre les dos cimes. Una vegada allí, l'esforç es veu recompensat amb les increïbles vistes cap al nord on les parets de la serra cauen a plom cap a la vall. Ens dirigim a la nostra dreta. Haurem d'enfilar per les roques encara que hi ha bons agafes i no ofereix molta dificultat. La cima és un gran mirador sobre la vall i la resta de la serra. Cap a l'est, arribem a veure les antenes del Montdúver, més pròxim, l'Alt de L'Hedra, a la llunyania la Serra Falconera i a males penes, el mar. Cap al sud s'estén una altra part de la serra donant pas a la Vall d'Albaida i com a teló de fons, la Serra del Benicadell i la Mariola. Comencem a desfer la senda recorreguda per a tornar al punt d'inici .
